Unknown author

Edited by R. Miquel y Planas

Viatge del Vescomte Ramón de Perellós y de Roda fet al Purgatori nomenat de Sant Patrici

0. Viatge del Vescomte Ramón de Perellós y de Roda fet al Purgatori nomenat de Sant Patrici

(Prolog)

IN nomine sancte et individue Trinitatis. Amen. En l'any de la nativitat de Nostre Senyor Jesú Crist 1398, les vespres de Nostra Dona de Septembre, obtenguda la benedictió del papa Benehet, jo partí de la ciutat d'Avinyó, jo Ramon, per la gràcia de Déu vescomte de Perellós e de Rodas, senyor de la baronia de Seret, per anar al purgatori de Sant Patrissi.
Per tal que totz les homes d'aquest món desi[t]gen de saber coses estranyes e meravelloses, cum sian pus plesen[t]s naturalment que aquellas que hom pot saber per oir dir, per aquesta rahó, jo, qui en mon jovent foy noyrit ab lo rey Charles rey de Fransa, ab lo qual mossènyer mon pare me layssà, lo cal era son admirall e cambrer, en aquella cort ab totz los escude[r]s e cavalle[r]s de son realme e d'altres realmes crestians, sí volia jo ésser informat de las coses meravelloses e estranyes que són per lo món; car aquí ne venian de moltes partz, e [h]aguí lo  p.134 cor molt elevat a saber per vista so que [h]avia oït dir a diverses cavalle[r]s e a altres gen[t]s. E de fet jo me metí a seguir las aventures del món per totas las terras de crestians e d'enfehels, tant de sarrahins com d'altres de diverses sectes feytas que són en lo món, on rasonablement hom pot anar, en tant que per la gràcia de Déu la major partida de las coses que jo [h]avia oïdas dir estranyes e meravelloses jo he vistes tant en terra quant en mar, e suffertat e de aquellas que he vistes puc fer vertadera fe. E he sostengutz grans perills, despens e treballs, tant en terra com en mar, e he preses e suffertatz en terras de enfehels e de crestians, les quals recitar no pens, cum no's fassa a la materia que seguir vull, tocant lo viatge de Sant Patrissi, que és en les encontrades de Yvèrnia; lo cal viatge ab la ajuda de Déu he fet e complit aytant com home jamay n'[h]i [h]age fet depuys la mort de Sant Patrissi.
E assò contaré entirament en quatre maneras: primerament per què Sant Patrissi ordenà lo purgatori; segonament per cal rahó jo me metí en lo cor de intrar en lo dit purgatori; tersament en qual partida és; quartament les cosas que jo he vistes ni trobades en lo dit purgatori, e aquellas que revellar se poden, car coses [h]y ha que no són plasents pas a Déu que per mi syen revelades, car no és expedient ni a Déu plasent, ni no ho vol per lo perill que se'n poria seguir a my ni an aquells que serian revelades, la qual cosa seria ir[r]eparabla.

1. La vida de Sant Patrici

En lo temps que Sant Patrissi predicave lo sant evangeli en Yvèrnia, la qual nos appellam Irlanda, e com ell fermàs sa predicació per meravelloses miracles  p.135 de nostre Senyor, Sant Patrici trobà la gent d'aquella terra ais[s]í dura e salvatge com si fossen bèstias, e mes-hy molt gran treball e pena a les endoctrinar, e ensenyar-les e convertir a la fe de nostre Senyor Déu Jesú Crist; e sovyn[t] los parlava de las penas de infern e de la glòria de paradís per retornar-los de las lus misèries e de los peccatz, e confirmar-los en bona vida; mes tot assò no lus valia res, car ells dehien que no'n creurian res sinó que alcuns d'ells ho vehes[s]en, so és a saber, la glòria dels bons e la dolor dels mals, ni no se'n volian tenir per a manament de Sant Patrici, lo qual [h]avia la intenció deve[r]s Déu.

E per so lo bon prohom comensà a dejunar, e a vellar e a fer oracions a Déu molt devotament, e molt d'altres béns per la salut de las ànimes del poble. E nostre Senyor ly apparé ayssí com d'altras veguades [h]avia feyt, e ly donà lo libre dels evangelis e un bastó, que lo appellan lo bastó de Jesús, per so que ell lo donà a son servidor, e en la sua vida meteyssa ne fa testimoni que com aquell bastó e aquell libre és senyal que ell és apòstol de Yvèrnia. E aprés nostre Senyor lo menà en un desert e ly mostrà una fossa fort escura, e nostre Senyor ly dix que qui intraria dedins confès e peneden[t] e pur de coratge seria quiti lo jorn natural de totz sos peccatz, e veguere los turments dels malvatz e los goytz e la glòria dels bons. E assò dix nostre Senyor a Sant Patrici, e puis nostre Senyor se despartí e lo prohom fu fort alegre de so que nostre Senyor ly [h]ag[u]é dit quant ly [h]ag[u]é mostrada la fossa per que ell pogués convertir las gen[t]s.

E despuys ell fé comensar una església ben prop d'aquell loc, e mes-hy una canongie regular, e fé a la fossa bonas portes, e tota la ylla és closa de aygües de un gran [e]stany  p.136 ben preguon entorn la fossa, e fé-hy fer un sementeri, e fé-hy fer la porta e tancar ab clau, per tal que negú no [h]y intràs sens licència, e fé fer devers orient bons murs, e la clau comanà a gardar al prior de la església. E moltes gen[t]s intraren en la fossa en lo temps de Sant Patrici per fer penitència de lurs peccatz, e dehian, quant eren tornatz, que [h]avian vist infern e [h]avian passatz grans turmen[t]s e doloroses, e sí [h]avian vistas moltz grans glòrias e moltz goytz.

E Sant Patrici fahia metre los reportz en [e]scrit dedins la església, e aprés ell recomanà al poble e lus contà totas les coses que [h]avian vistes, per los testimonis d'aquells que hy eran intratz, totas aquestas coses meravelloses; e per so és appellada la fossa de Sant Patrici e de purgatori per so que hom hy purgue sos peccatz. E per so que fo mostrada primierament a Sant Patrici per nostre Senyor, se appella aytambé lo purgatori de Sant Patrici. E d'aquesta religió [h]a diversos monesti[r]s en la dita terra de Yvèrnia, grans e solempnes, majo[r]s que aquell de[l] purgatori.

2. (El primer successor de Sant Patrici)

E lo primier prior que fo de la dita església, que era molt prohom e de bona vida, se fes fer una habitació de prop lo dormidor on dormian los canonges, car ell era molt vell e no [h]avia sinó una dent sola, e no volia pas que los joves lo [h]aguessan en despit per so de sa vellesa, e que no ly fessan negun enu[i]g, car sant Gregori diu que, no ostan[t] lo vell [h]om[e] que no sia malalt, sí és ell tot jorn enferm per sa vellesa; e dels joves de laïns lo visitaven sovyn[t] e ly dihien per plaer:
“Payre, quant volriau vos [e]star en aquest món?”
He ell los responia:
“Mos fills, jo amaria més, si plahia a Déu, de  p.137 partir de aquest món que estar-hy longament, car no hy [h]aguí jamés sinó dolor e misèria, e en l'altre món no trobaré sinó que glòria.”

E aquells que lo ly demanaven sovyn[t] [h]avian oÿt cantar los àngels en la habitació del prohom, e las cansons eran e dihian aytal: Tu és beneyt e beneyta sia la dent de la tua boca, d'on que no toca vianda delicada. Car lo prohom no menjave sinó pa sec, aytal com se fa en aquella terra, que se fa de sivada; e d'aquest pa no menjan sinó 10 o 12 vegadas mas no pas continuadament, ny menjan pa ny beuen vi, ans viuen tant solament de carn de bou e beuen aygue. E los grans senyors beuen let seguons que pus ample vo'n contaré en son loc. En assò lo prohom bevia aygua freda, e a la fy ell passà de aquesta vida, e anà a nostre Senyor a[i]ssí com tot jorn [h]avia desi[t]jat.

Al temps de Sant Patrici, e aprés, ell fahia metre en [e]scrit tot so que ell [h]avia vist d'aquells que hy eran intratz en aquella fossa, car alcuns hy anaven que no tornaven, e per so eran perdutz per so que no eran estatz ferms en la fe.

3. (Condicions d'entrada al Purgatori)

La costuma és tala que negú no hy pot intrar sinó que per purgar sos peccatz e ab licència del bisbe o archabisbe. E aquel[l] és en la diòcesa en la qual és lo purgatori; e quant aquell que hy vol intrar se'n va allà [a] un d'aquells [e] ha parlat e lus [h]a dita sa voluntat, primierament los aconsellen que per res no hy vullan intrar e los dihen que moltz n'[h]y són entratz que no són tornatz; e si lo home no se'n vol layssar de hy entrar, ells ly donan sas lettras e lo envian al prior de la església; e quant lo prior ha legidas las letras, e ell ly diu sa voluntat  p.138 e ly devoca molt la intrada e molt lo aconselle que no hy entre e que elegisca altra penitència, car tan[t]s d'altres hy són entratz que jamés no són tornatz an[s] hy són peritz. Enayssí lo prior los amonesta, e si veu que no los pusca moure de son prepòsit, ell los fa intrar en la església e los fa estar per cert temps en penitència [e] en oracions; e a cap de temps ell ajusta totz los clercz d'aquella terra que s'[h]i poden ajustar ny trobar, cantar una missa bon matí en la dita esglésya; e lo home que vol intrar dedins la fossa recep lo cos de nostre Senyor Jesú Crist e de la aygua senyada, ayssí cum Sant Patrici ha establit e ordenat. E aprés lo prior lo mena ab totz los clercs a la porta del purgatori, ab gran processió cantan[t] las letanies; e lavores lo prior ubrís la porta e ly diu los perills que hy són là ont ell vol intrar, e cum los malignes [e]speritz ly ixiran e lo combatran, e cum d'altres en gran quantitat hy són perdutz; e si hom no vol estar per assò que no se mogua de son prepòsit, e lavores ell lo senya e lo benehís, e totz aquells que aquí són, e ell se recomana a lus oracions, e los senya, e pren comiat, e se n'intra dedins la fossa. E lo prior tanqua la porta, e aprés ell ab processió se'n torna; e l'endemà maytí tornan totz los clercs a la porta de la fossa, e lo prior la ubrís, e si lo home és trobat aquí, ell[s] lo menen ab gran processió a la església, e [e]stà aquí lo temps que li plau; e si no és trobat en aquella hora meteyssa que hy és intrat lo jorn d'avant, car ells saben certament que ell és perdut en cos e en ànima. E lo prior tanqua la porta e torna-se'n.

4. (Autobiografia)

Aprés que lo rey Carles fo mort, que era rey de Fransa, jo era [e]stat per lonc temps en son servici; e puys fuy en lo servici del rey Johan d'Araguó, del qual jo fuy son primier cavaller, e ell que era mon senyor natural; e fuy per gran temps privat e amat de ell, tant com servidor pot ésser de son senyor; e [h]aguí coneys[s]ensa que lo dit senyor me mostrave en gran amor, e assò trobé en ell e lo amave aytant com servidor pogués amar son senyor, en tant que no'm fora al món tant possible que fer pogués que jo no ho fes per ell. E partí-me del dit senyor ab sa licència del regne de València, e venguí al loc de Millàs, que és de mon patrimoni del vescomtat de Perellós. E enseguí's la mort del papa Clement Quint qui era del linatge del comte de Guyaynna; e pocs dies aprés fo feyta elexió en papa dels cardenals lo cardenal de Luna, que és appellat Benehyt XIII.

E cum jo en algun viatge me só trobat en las parts de Ytàlia, en la qual part jo era ab tres galeras armades. bé e defora mar, s'endevenc que foren al servici del papa Clement e de son col·legi; e [h]aguí grans conoyscensas ab sos cardenals, los quals ixiren de Ytàlia ab las mies galeras e dos del senescal de Provensa, que [h]avia nom Folcant d'Aguolt, venguen ve[r]s mi lo primier any de la sisma que tant ha durat; e aturà a Roma lo bisbe de Bar, lo papa que se appellà Urbà. E [h]avia jo gran coneyscensa ab los cardenals, en [e]special ab aquell de Luna que era [e]stat novellament elegit, e lo dit papa Benehyt me trameté missatge manant me anàs servir per deve[r]s ell. Enaissí ho fy, e lo serví ab licència de mon dit senyor lo Rey.

Endevenc-se que jo [e]stave ab lo papa des[s]ús dit que lo Rey mon senyor morí, e de la mort otra  p.140 lo voler de Déu jo fuy molt dolorós e trist, tant cum negun servidor pot ésser de la mort de son senyor, e jo me meté en lo cor en aquella hora que jo anàs al purgatori de Sant Patrici, per saber si fer se podia de trobar mon senyor en purgatori e las penas que suffria. Enayssí ymaginé las cosas des[s]ús ditas, per las rahons que [h]avia oïdes dir del fet de purgatori.

E enaprés alguns dies de aquesta voluntat que jo [h]avia de anar e de intrar en purgatori; e assò per vie de confessió jo parlé ab lo papa, dihent-ly tota ma intenció, lo qual fo molt fort m'esquivà e me espantà molt fort amonestant-me que per res no ho fes; e ultra so que me dix, me fé dir per d'alguns cardenals sos privatz, en [e]special a dos: la un era titolat de Tarasçona, que era del linatge que lo sobrenom s'apella Galniello; l'altre cardenal s'apellave Jofre de Santa [E]lena. E present un frare meu, appellat mossèn Pons de Perellós, e lo papa fort me amonestà de no anar, en tant que ayssí fort me retengueren que a penas los poguera [e]scapar.

E aprés alcuns jorns, estrenguí-me ab lo papa, dihent-ly que per res del món no layssaria aquest viatge; e obtenguda sa benedictió, partí-me d'ell lo jorn de Nostra Dona de Septembre, l'any dessús dit, e fehí mon camí per Fransa, fins a la cort del Rey a París, del qual jo era antic servidor, e son pare que [h]avia nom Carles me [h]avia noyrit de edat fort jove, e ayssí meteys me fé son cambrer; e del rey de Fransa, e de sos oncles frares, del duc de Berrí e de Borgonya, jo [h]aguí letras de recomandacions al rey de Anglaterra, que era son gendre, e de altres senyo[r]s de Anglaterra; comensan[t] lo matrimoni, [h]avian feytas trevas per 30 anys. Partí de París, per mas jornadas  p.141 venguí a Calays on me metí en mar per passar en Anglaterra.

5. (Viatge a Irlanda)

Lo jorn de Totz San[t]s parti d'aquí, fahe[n]t la via de Londres, passant a sant Thomas de Conturberi; e a Londres [h]aguí novellas que lo rey d'Anglaterra era en un gran parc clos, coma lo bosc de Vinsayna prés de París, apellat Got, prés de Tersom 8 milas, on ha gran [e]studi, lo qual loc los angleses apellan Estanafort; lo qual parc és fort bell, e hy ha lo rey molt bell estar, e l'ostal és fort bell en qué a molts [e]statges e edifficis. E per las letras del rey de Fransa que jo portava jo fuy fortment bé recullit, e me feren molt gran honor, e me feren guiar e tenir segur per tot son regne, lo qual travecí tot sens aturar-me enloc: ver és que ab lo rey aturí 10 dies.

Partí de la cort, ané tant per mas jornades que entrí en una encontrada appellada Esteper, que és en la marcha de Galas, fins a la ciutat de Sixte; e aquí jo logué una nau per passar en Irlanda, en la qual jo monté, e costejan[t] la costa de Galas fui en un loc apellat Oliet; e d'aquí partiguí e traves[s]í lo gofle ab bell vent tenent la via de Irlanda. Despalaguí en la ylla de Armant, que fo del rey de cent cavalle[r]s en lo temps del rey Artús e avuy és ben poblada e és del rey de Anglaterra; e d'aquí tostemps traves[s]í ab bon temps, e arribí en Irlanda e a cap de alguns jorns daval[l]í a la ciutat.

E aquí trobé lo comte de la Marcha, que era cosí del rey Richart d'Anglaterra, lo qual me recullí molt noblament per las letras de recomandacions del rey de Anglaterra e de la regina, al qual jo diguí ma intenció del viatge que jo volia fer. E lo dit senyor me desconssellà  p.142 fort, dihent que per duas rahons jo no devia fer lo dit viatge: la una era que jo devia passar locs estranys en que habitaven gen[t]s salvatges, los quals no [h]an negun regiment en que negú se deja fihar; l'altra rahó que la intrada de purgatori és molt perillosa cosa e moltz bons cavalle[r]s s'[h]i eren perdutz que no eran tornatz; enayssí que per res no hy volgués intrar dedins ny enguanàs-[h]i mi meteys. En contrastar a ma anada lo dit comte fé son poder, e quant vi que jo hi era ayssí inclinat, el[l] me donà de sos rossins e de sas joyas, e me donà dos [e]scude[r]s, la un appellat Johan d'Ivri, lo qual me menà per la terra que lo rey d'Anglaterra té en Irlanda, e tant com nos cavalguàrem no nos layssà res despendre, ans nos fahia los despens a mon desplaer; e altre appellat Johan Talabot que sabia la lengua de Irlanda. Aquell era mon torchimant.

E aquests dos [h]avian manament de menar-me a l'archabisbe de Darmant e enayssí ho feren, lo qual és lo pus alt en la ylla dels Yrises, e ells lo tenen com a papa. Lo qual trobem en la vila de Drudan, la qual vila és ayssí gran coma Pugsarda o Tarraguona. E los ditz escude[r]s me presentaren a l'archabisbe, al qual jo doní letras del rey e de la regina de Anglaterra e del comte de la Marcha, e lo dit archabisbe me resabé molt graciosament e me fé molt gran honor; lo qual, aprés que ha sabuda ma voluntat, m'escomet fort mon viatge, e me amonestà fort de no hy anar, dihent que ultra lo perill que era en la intrada de purgatori, ell ni negú no lo poyria fer segur per la terra del rey Irnel ny d'altres senyo[r]s per las terras de las quals me convenia passar abans que jo fos al purgatori; si ell no's volia perdre per la terra, que per res no m'[h]y essajàs. E aprés ell me mès al revestiari de la gran església, on fort me amonestà  p.143 e me preguà que per res no hy volgués intrar en lo purgatori, dihent-me moltz de perills e d'escàndols que són endevengutz a diversos dedins lo purgatori, que eran perdutz; enquara més me dehie totz los perills que se'n podian seguir ny [h]y són, als quals jo responguí coma Déu me [h]avia administrat, e fermé que jamés no [h]i layssaria ny no estaria de fer mon camý; e quant ell vi que de mon prepòsit no'm podia moure, ell me donà tot lo endressament que poc, e donà-me licència de anar, e me confessé, e prenguí de sa mà nostre Senyor fort secretament, e dix-me que dins la sempmana ell seria en una vila appellada Dondela, e enayssí ho fé.

E jo de present partí d'ell, e me n'ané en la dita vila, e d'aquí tramés al rey Irnel que era en la ciutat d'Armas. Lo qual de fet me tramès sal conduit e un de sos cavalle[r]s e un missatger per conduir-me fins que fos a ells. E lo dit archabisbe vengué al dit jorn e menava bé ab si cent homes d'armas armatz a lur manera per acompanyar-me, e layssà-me un torchimant, cosí germà de Johan Talabot; e ab los cent homes d'armes jo entré en la terra del Yrises, sa on lo rey Irnel senyorejava. E quant [h]aguí cavalgat calquez sinc millas en avant, los dits homes a caval no gosaren passar avant, car totz són grans enemicz; mas que se restaren en un pug, e jo prenguí comiat d'ells e aní avant.

E aprés que [h]aguí anada calque mi[t]ja legua, trobé lo conestable del rey Isnel bé ab cent homes cavalle[r]s, ayssí meteys a la lur manera armatz, ab lo qual jo parlí. E partí-me d'ell entró que fuy al rey, lo qual me ha recullit bé segons lur manera e me tramès present de menjar, so és carn de bou, car ells no menjan pa ny beuen vi, car no n'an; mes beuen aygua, e los grans senyo[r]s beuen per noblesa let, e d'alguns lo  p.144 brou de la carn.

Per tal que lur costumas e maneras són a nosaltres fort estranyas, per lo pus curt que jo poré vos contaré algunas cosas de lurs condicions e maneras, de so que jo ne vi ab lo rey, ab lo qual a mon retorn tenguí la festa de Nadal, no obstant que al passar, quant primerament fuy ab ell no ho [h]agués prou vist.

6. (Costumes dels Irlandesos)

És veritat que lo rey ve per successió, e ha diverses reys en aquella illa, la qual és ayssí gran com la illa de Anglaterra, emperó aquest Isnel és lo major rey, e totz los altres són de son linatge vengutz. E aquest ha bé 140 hòmens a quaval sens cella, ab un coyssí, e portan mantas entretalladas, que porta cascun segons son poder e se arman de cota de malla, e portan las sens scintas ab gorjaretz de malla e capells de ferr rodons a manera dels moros o de sarrazins; e [h]avia-ne a manera de bernes ab [e]spasas e coltells e lansas fort longues e primas, a la manera de las lansas altras antiquas són de doas brassas; las espasas són aytals com las dels sarrazins, que nosaltres appellam genoesas; lo pom e la crou són de altra manera, que és quasi com una mà estesa; los coltells són loncs e [e]stretz com lo dit menuell e són fort tallan[t]s. Aquesta és lur manera de armar, e alguns se ajudan d'arcs, que són ayssí petitz com miech arc d'Anglaterra; e sí fan ays[s]í gran colp com los angleses, e són arditz e a lonc temps que guerregen ab los angleses, e lo rey de Anglaterra non pot venir a son desig. Convé que ell [h]aja [h]agudas ab ells diversas batallas, e lur manera de guerrejar és semblant an aquella dels sarrazins, [e] enayssí cridan. E van vestitz los grans senyo[r]s  p.145 ab una cota sens dubladura fins al ginol[l]s, fort escollatatz com las dones, e portan grans caparons que duran entrò a la cinta totz vestitz; la corneta [e]streta com lo dit, e no portan caussas, ny sabatas, ny braguas, mas se caussan los [e]sperons sobre los talons nuus.

En aquell [e]stat era lo rey lo jorn de Nadal, e totz sos clercs e cavalle[r]s e bisbes e abatz e altres grans senyo[r]s. Los comuns van ayssí coma poden, mal vestitz, mas la major partida portan mantell de frisa; e mostran totas las partz vergunyosas sens tota vergonya, homes e fempnas. Pobras gen[t]s van nuhas, mas totas portan d'aquells mantells, àvols o bons, e més las donas. La regina e sa filla e sa sor eran vestidas e liguadas de vert mas que eran descalses; las damysellas de la regina, las quals eran ben 20, eran vestidas coma vos he dit dessús, e monstravan lus partidas immondas ab tan poca de vergonya com dessà mostran la cara.

E ab lo Rey [h]avia entorn de tres milla rossins, e més moltas pobras gen[t]s, als quals vi que lo Rey los fahia almoynas grans fer, de carn de bou.

E sí són ells dels pus bells homes e pus bellas fempnas que jo [h]ag[u]és vistes en lo món. E sí no sembravan jamés negun blat, ny [h]an ges de vi, mas tant solament lur vida és de carn, e los grans senyo[r]s beuen let per noblesa, e los altres del brou de la carn, e aygua; mas que [h]an prou mantegua, car totas lurs carns són bous e vacas e de bells rossins.

Lo jorn de Nadal, segons que dehia mon torchaman e alguns altres que sabian parlar latí, quant lo Rey té sa gran cort, sa taula no era sinó que d'una gran quantitat de junc [e]stès per terra, e de prop ly metian herba la pus delicada que trobavan per torçar la boca, e portavan la vianda sobre dos bastons, ayssí com hom porta las semals: podeu  p.146 podeu pensar que los escude[r]s eran mal vestitz. Las bèstias non menjaven sinó que herba en loc de sivada, fulla de grèvol, la qual torren un poc per las [e]spinas que hy són. E aissò baste quant a les costumas, car pus non vull parlar.

Lo rey me recol[l]í fort e me tramès un bou. An tota sa cort no [h]avia ny pa ny vi per menjar ny per beure, mas per gran present me tramès dos foguassetz atant teunes com a neules, e plegavan-se coma pasta crusa, fetz de sivada e semblants a terra, atant negres com a carbó, mas eran bé saboroses. E pus lo rey me donà un salconduyt per passar per tota sa terra e per sas gen[t]s a peu o a cavall, e parlà molt e fort e ab gran diligència me demanà dels Reys de crestians, en [e]special del rey de Fransa e de Araguó e de Castella, e de lus costumas e maneras de viure; e segons que aparia per sas paraulas, ells tenen lus costumas millo[r]s e pus perfeytas del món.

Lus hostals communament, són en la major partida prop dels bous; e ab los bous fan lurs hostals; e un die, com los herbatges se'n van, ayssí se mudan a la manera de les aurenetes de Barbaria e de la terra del soldà; ayssí fan ells en mudant lur vila, e van totz ensemps.

7. (Arribada i preparatoris)

De la cort d'aquell rey me'n partí e fé mon camý per diversas jornadas, car lo camí és lonc, entrò que fuy en una de lurs vilas appellada la Processió. E appellan-la enayssí car aquí no faràn mal a neguna persona; per lo semblant [h]an gran devoció a Sant Patrici, e és bona entre lo realme; e los reys tenen aquella vila segura, e los pelegrins que hy van és forsa delayssar aquí lus bèstias, car non hy poyr[i]en passar las montanyas ny las ayguas rossi[n]s ny altras  p.147 bèstias. Ayssí que d'aquí partent ané-me'n a peu a la vila ont és lo priorat; en lo dit priorat és lo purgatori, e ha-[h]y un gran lac pregont, ont és la dita ylla; e l'aygua és bona a beure, e dedins lo lac ha diversas altras yllas. Las ayguas són tan grans per la ylla que sobre las pus altas montanyas a penas hy pot hom passar, per las ayguas que hy són intrar d'aquí a la fi, ayssí que a peu hy a gran pena de passar, e a quaval major.

Partent-me de la Processió, lo senyor del loc, que és gran senyor, e son frare que [h]avia gran devoció a mossenyor sant Patrici, ells me ajudavan molt a endressar, e a totz los pelegrins; e ell volc anar ab my, e me acompanyà fins al monestir, on hi fuy resabut molt bé. E passem lo lac ab una barca de un fust cavat, car altra barca no hy [h]avia. Lo senyor de la Processió e lo prior que aquí era se meteren en una altra.

De present que jo fuy al monestir, me demanaren si jo volia intrar a purgatori, e jo responguí que sí; e adoncs ells me feren fort amonestar que per res no hy volgués intrar ny temptar Déu, cum tant solament no hy [h]agués perill del cos, mas de l'ànima, que montava més, dihent e mostrant-me los perills e la forsa d'aquells que mortz hy eran. Mas quant ells vegueren mon fort prepòsit, ells me digueren, e per [e]special lo prior, que convenia que jo fes segons lus ordenanses del monestir, ayssí com Sant Patrici [h]avia ordenat e sos predecesso[r]s del prior, segons que és en lo capítol de Sant Patrici que parla de Sant Patrici. Enayssí jo fi, segons lur ordenansa, on co[n]vé fer, ab gran devoció, tot so que fan aquests hòmens que per malaltia o per altres perills [e]speran la mort. E tot assò feyt, ab gran processió ells acostuman de menar-me a la església, e an aquell que intre tostemps amonesten fort que per res no  p.148 hy vullan intrar; e me digueren que renunciàs ma intrada per purgar mos pecatz, e que me volgués metre en alguna religió per servir los frares religioses o ésser religiós, e no me volgués metre en tan gran perill.

E feytes totes las ordinacions en la església, com dessús és dit que Sant Patrici ordenà, tot assò feyt, ells ab totz los clercs que [h]aver-se pogueren d'aquella encontrada, tant gran maytí com pogueren canten una missa de requiem en aquell que intra dedins. E tot so que se apertenie ells feren.

E jo estant a la església jo parlí ab un nebot meu, fill de ma ssor, lo qual era del linatge de Sentellas, e era doctor, lo qual [h]avia nom mossèn Bernat de Sentellas; e ab dos fills meus dels quals lo major [h]avia nom Luýs, e l'altre Ramon; e ab ma companya e servidors, ells ayssí ordenaven de lur retorn, al cas que Déu fes sa voluntat de my: e doní a mossèn Bernat [de] Sentellas, mon nebot, mon testament, lo qual era sacristà da Mallorca.

E tot assò feyt, lo prior e los frares e lo senyor de la Processió me demanaren que, al cas que morís, ont volia ésser sosterrat; e jo responguí que la terra era lo sepulcre dels mortz, e que jo ho remetia a ells. E ab la processió ells me menaren a la porta del purgatori, e jo fehí aquí quatre cavalle[r]s, dels quals los dos foren mos fills, e los altres dos foren un anglés, appellat mossèn Thomas Agut, e l'altre mossèn Pere de Massa, del regne de València. E aprés cantaren las letanyes, e me donaren de aygua senyada, e lo prior ubrí la porta e dix-me aytals paraulas davant tots aquells que aquí eran:
“Veu-vos assí lo loc ont voleu intrar e anar, mes si vos me volíau creure my e mon consell, vos vo'n tornareu arrere, e emendareu en alcuna altra manera vostra vida en aquest món, car moltz homes hy són  p.149 intratz que jamés no'n tornaren, e són totz peritz en cos e en ànima, per so que no han ha[g]uda ferma crehensa en Jesú Crist, e per so ells no poden suffrir los turmen[t]s que de la part d'ellà són. Emperò si vos hi voleu intrar, jo vos diré so que vos hi trobareu.”

E jo lavores ly va[i]g dir que, ab l'ajuda de Déu, jo hi intraria per purgar mos peccatz; e adoncs ell me dix:
“Del feyt de la fossa no vos vull res dir, car vos la veheu e ho trobareu; mas en un altre loc Déu vos enviarà sos missatge[r]s, que vos ensenyaran tot so que vos deureu fer; e tantost se n'iran e vos layssaran tot sol, e enayssí és estat feyt a totz aquells que hi són intratz davant vos.”

E lavores jo prenguí comiat de totz aquells que aquí eran, e los basí en la boca, e me recomané a Déu, e intré dedins; e darrer mi intrà un cavaller, appellat mossèn Guilhem, senyor de Corsí, lo qual era nominat de ésser lo major home, e sa muller la major dona, que fos en lo realme de Anglaterra, e qu[e] és filla del rey de Fransa. E [h]avia feit tot so que s'apertenia per la dita intrada, e fo a my ayssí meteys amonestat per los ditz frares; e nos amonestaren fort que no parlàssem gens la un ab l'altre, e que las paraulas e los perills que tant ne eran [e]statz ditz dels diverses turmen[t]s per los quals aquells que hy eran intrats perien e hi eran [e]statz perdutz; e per so me meteren en feit duptes en mon cor e en l'enteniment, mas la gran voluntat que jo [h]avia de saber en qual [e]stamen[t] era lo Rey mon senyor, e enaissí meteis de purgar mos pecatz, me fahia oblidar tot so que devia venir; e recomaní-me a las bonas oracions dels bons prohomes, e garní-me de fe e de cresensa lo millor que jo poguí, e va[i]g-me senyar del senyal de la creu, e me recomané a Déu, e intré dedins lo  p.150 purgatori, e mon companyó aprés. E lo prior encontinent tanquà la porta e se'n tornà ab sos clercs a la esglésya.

8. (Transició)

Quant jo fuy dedins la fossa, tantost trobé lo cap, e no ha de lonc sinó que qualquez doas canas de Mon[t]peller; e al cap la fossa és un poc torta a la mà esquerra. E de present que jo fuy al cap, jo assag[é] ab las mans si trobaria trauc ny loc per ont jo pogués anar, mas non trobé. Veritat és que anant avant jo sentí lo cap de la fossa fort flaqua, e aparia que si hom se sostengués que se n'intreria. E lavores jo me posí a seure lo pus bell que jo poguí, e estiguí en aquell [e]stament pus de una hora que no pensava que altre cosa hy [h]agués; bé és veritat que me pres una susor e engoyssa gran de cor, ayssí com si la mar me fes mal o que navigués. E a cap de pessa casi de anu[i]g me adormí per la gran engoyssa que [h]avia ha[g]uda; enaprés venc un tro ayssí gran que totz aquells que eran al monestir, tant los canonges com los altres que eran vengutz am[b] my, lo sentírem ayxí com si fos dels trons de Septembre; e era lo cel clar, que totz aquells defora [h]ag[u]eran assò per a grans maravelles. E en aquella hora jo cayguí de calque duas canas de alt; emperò per la engoyssa que [h]avia ha[g]uda que era tot dormillós, jo fuy un poc enbaÿt, e per lo gran tro que ayssí era [e]stat terrible que quasi me [h]avia ayssordat. E a cap d'un poc jo gemeguí, e diguí las paraulas que lo prior m'[h]avia ensenyadas, las quals són aquestas: “Christe fili Dei viui, miserere mei peccatori.” E lavores jo vy la fossa uberta, per la qual jo aní longament, e perdé mon companyó que no'l viguí ny sabye què s'era feyt.

9. (L'entrada del Purgatori)

En assò tot sol per aquella fossa ané, que tant pus anava avant, tant pus la trobave cava en [e]scureitat, tant que perdia de tot la claretat de tot lum. E quant [h]aguí un poc anat, jo entré en un loc que me apparé lo cap, e aquí jo trobé una sala segons que lo prior me [h]avia dit; e no hy [h]avia altra claretat si no ayssí com hom diu en lo món entre jorn e nyt, en los jorns de yvern. Aquesta sala no era gens closa entorn, mas era am[b] pila[r]s ab arcz de volta, ayssí com claustra de monges. E quant [h]aguí prou anat amon[t] e avall per aquella sala, jo fui tot merevellat de la forma e tant delicada manera quant jo vi aquella sala; e intré dedins e va[i]g-me seure. E fuy fort merevellat de la gran beltat e pulcritut que era en aquella sala tant deliciosa, e ayssí meteys de la estranya forma e manera: car, a mon semblan[t], no vi tan bella sala en part ont jamés jo fos estat.

E quant [h]aguí segut una gran pessa, vengueren a my 12 homes, que totz semblaven de religió e totz eran vestitz de robas blanques, e totz intraren dedins la sala, e a lur venir saludaren-me fort humillement. Alcuns de ells me semblava ésser major, quasi com un prior, e aquell parla ab my per totz los altres, e fort me conforta, e me dix:
“Beneheyt sie Déu, que totas cosas té en poder, e que en ton cor a mès lo bon prepòsit, e perfectió en tu lo bé que [h]as comensat; e per so tu és vengut en aquest purgatori per tos peccatz, sàpies que ell te co[n]vé fer ab gran ànimo en aquest fet, e sinó ho fahias, tu perdrias lo cos e la ànima per ta malvestat. Car tantost com nos serem yxitz d'aquesta sala, ella serà tota plena de diables, que totz comunament te turmentaran e te menassaran, e encara més fort, que te prometran de te'n tornar ar[r]ere sà e salve e sens nyngun perill fins a la porta per ont hy és  p.152 entrat, si tu los vols creure, e ayssí te assaliran per te decebre. E si tu conscentes a ells per tant de mal que te fassan de turmen[t]s, ny de paors ny de menasses que te faran, tu periràs en cos e en ànima. E si tu creus fermament e metes tota cura e ta crehensa en Déu, tu seràs quiti de totz los peccatz que [h]as fets, e veuràs los turmen[t]s que són apparellatz als peccado[r]s per los pecatz purgar, e lo repòs on los justs reposeran e se delectaran. E g[u]arda-te bé que [h]ajas Déu tot jorn en ta membransa; e quant los diables te turmentaran, invoca tot jorn lo nom de nostre Senyor Déu Jesú Crist, car per aquell seràs tostemps deliurat de totz los turmen[t]s on seràs mès. E ab tant nos te recomanam a Déu, car nos no podem pus assí aturar. ”

E puis cascú me dona la benedictió e anaren-se'n.

10. (Arribada dels dimonis)

E jo restí aquí tot sol, vestit de una vestidura de la fe de Jesú Crist, e armat de tot mon poder e de gran [e]speransa de [h]aver victòria, aven[t] gran contrictió en mon cor de totz los peccatz que me podian recordar que [h]avia fets, e [h]avent fermament tota ma memòria e [e]speransa en Déu, suplicant-ly humilment e piadosa que en aquest pas ayssí de [e]stret e perillós no'm volgués desemparar, e ayssí meteys preguant e suplicant-ly diguí que'm donàs forsa e poder contra los enemicz, per la sua pietat la qual jamay no defallí a home que en ell [h]agués [e]speransa.

E enayssí com jo [e]stave as[s]etjat tot sol a la sala, [e]speran[t] la gran batalla dels malignes [e]speritz, jo oý soptament un gran brugit, com si tot lo món [h]y fos ajustat per fer un gran tabust; e cascú cridava en alta veu de son poder: no crec que major brug se pogués fer, e si la virtut del cel no me [h]agués gardat  p.153 e los prohomes no me [h]aguessan ensenyat, jo fora exit de mon sen.

Aprés aquest brug venc la visió dels diables, [h]orribles dimonis, que per totas las partz de aquella tant deliciosa e plasent sala eran tant espesses que negún no'ls puguera com[p]tar. E jo los vehia en diversas e lejas figures e formes, e ells me saludaren e me regardaren, e digueren me com per un lagot e retreyt:
“Los altres hòmens del món que savis són no venen pas fins que són morts; e per so nos te devem saber bon grat e redre-te pus gran gràcies e mercés que als altres que no tornan; pus ab gran diligència tu [h]as molt bé servit, tu venes assi suffrir turment per los peccatz que tu [h]as fets e perpetratz, per los quals tu [h]auràs ab nos turmen[t]s e dolors grans. Mas per so que nos [h]as ben servitz, si tu vols creure nostre co[n]sell e te'n vols tornar, nos te layssarem enquara viure en lo món gran temps ab gran go[i]g e plaer; e si no, tu perdràs totas las cosas que't puyran ajudar e ésser bonas e dossas al cos e a la ànima.”

E assò ells me van dir per me decebre e per menasses e per mentides; mes Déu me fé metre cor que jo los ho menyspresave tot, e de totas lur menasses no curave, ny jamés no fore exit per neguna cosa ny per altre, ans me tenguý tot segur e ninguna cosa jo los responguí. E quant los dimonis vegueren que jo los menyspresave de tot, ells me comensaren las den[t]s a cruys[s]ir sobre my, e encontinent ells feren un gran foc al mig de la sala, e liguaren-me fort los bras[s]os los peus e les mans, e aprés me gitaren al foc. E rossegavan-me ab crox de ferr per los brassos, e cridavan e bramaven per fer-me major pahor e per més me [e]spaventar. Mes Déu, que de esperansa me [h]avia provehit e fortificat, que no'm layssà oblidar lo  p.154 seu sant nom, ni so que los bons prohomes m'[h]avian ensenyat, que jo appellàs lo nom de Déu; en aquesta manera me deffendí de lur temptació. E quant me [h]agueren gitat al foc, e tantost com jo nomenàs lo nom de Jesú Crist, tantost fuy guarit e lo foc [e]scantit que no hy restà una sola bel[l]uga. E quant jo vi assò, jo va[i]g recobrar cor e fui molt pus ardit que davant, e fermé en mon cor que jamés pus no los dupteria, pus que anomenant lo nom de Déu los aguí vencutz.

11. (El primer camp)

E adoncs los dimonis feren gran brug e remor e issiren de la sala, e se partiren en moltes partz; mas més prou ne restaren per a mi, et aquells me menaren en una terra gasta molt longuament. E aquella terra era molt negra e tenebrosa, ni no hy vi sinó malignes [e]spiritz que me rossegaven per lo mig d'aquella terra, e hy fahia tan gran vent e fort suau, que a penas hom lo podia oir; mes ell me semblave que aquell vent me passave e me traversave tot lo cos, e tant me grevava que pus no podia.

E d'aquí avant m'emmenaren aquells dimonis deve[r]s orient, là ont lo solell se leva als pus grans jorns de l'estiu. E quant [h]agueren un petit anat, me tornaren là ont lo solel[l] se levava en los pus curtz jorns de l'any en [h]yvern, hy venguérem quasi a la fi del món. E aquí oý plorar, cridar e gemir e plànyer moltes personas dolorosament e durament, que me semblave que grans gen[t]s de totas terras hy fossan ajustades per fer dol; e quant vinguem pus avant, pus fort oýem e enteníem lur gran dolor. E d'aquí vinguem en un gran camp ple de dolor e de captivitat; e no podia veure la fy per que era tant long.  p.155 E aquí [h]avia homes e fempnas de diversas maneres e [e]statz, que jahian en terra totz nus e totz estesos, los ventres dejús; e estaven ab clavells clavellatz en terra, totz arden[t]s; e jahian sobre ells draguons arden[t]s, e ells eran clavellatz per los peus e per las mans, e los draguons los mordian e ficaven las den[t]s dedins lus cosos per la carn, coma si los deguessan menjar. E de la gran pena que aquellas gen[t]s suffrian, mordian la terra moltas de veguades e cridaven mercé; mas no la trobaven, car los dimonis cridaven per lo mig d'ells, e de part dessús los turmentaven e los batian molt vilanament.

E adoncs los dimonis me menassaren de aquell turment, e digueren-me:
“Tal turment tu auràs, si non desliberes creure nostre co[n]sell; e no demanam altra cosa més que leysses so que [h]as pres e comensat e [h]as a fer; e que te'n retornes, car nos te metrem defora la porta per ont tu és intrat, e te n'iràs sens mal suffrir. ”

E jo no los digné de oir ny los volguí respondre, mes me semblet cum nostre Senyor me [h]avia deliurat dels altres turmen[t]s que per lo semblant ho faria d'aquell. E quant ells vegeren assò, ells me gitaren contra terra per metre los clavells contra las mans e per los peus; e jo appellí lo nom de Jesú Crist fill de Déu viu, per lo qual los dimonis no'm poguén mal fer en deguna manera, ans fuy deliure d'aquell turment que era en aquell camp.

12. (El segon camp)

E puys ells me menaren en un altre camp, on [h]avia més de dolors que al primer; lo qual era ple de diversas gen[t]s de diversas [e]statz, e aquellas gen[t]s eran ab clavells clavellades, com les altres, mes ab altre differència e manera, que aquests [h]avian  p.156 serpen[t]s que lus mordian las venas e les artèrias del coll, e per lo cos metian los caps dessús los pitz, e per lo pitz plantaven agullas; e n'[h]y [h]avia d'altres que sobre lur [h]avian calàpets e luherts creman[t]s, ab lo morre lonc e agut, los trenquaven per lo mig lo pitz e los trahian lo cor del ventre. E aquestes gen[t]s fahian lo major dol que podien, lo qual era molt terrible. E los dimonis corrien per lo mig de ells, que los batien e los turmentaven asprament. E aquell camp era tant lonc que hom non podia veure la fy, mas l'ample del camp vi, e aprés me digueren los dimonis:
“Aquest turment suffriràs tu sinó te'n tornas.”

E jo non diguí mot, e quant jo no volguí res fer, ells me volgueren turmentar e forsar; mes no pogueren per lo nom de Jesú Crist que jo diguí, e fuy deliure de aquest perill encontinent.

13. (El tercer camp)

Mas los dimonis me menaren enquara en un altre camp, on havia d'aquells que jo ne podia aver gran dol e gran congoyssa e pietat en mon cor: car tantes de gen[t]s hy [h]avia que hom no las poguera com[p]tar. Les gen[t]s jahian en terra, sobre menutz clavel[l]s, totz arden[t]s, que los traucaven per tot lo cos talament que tot lo cos del cap entrò als peus hom no [h]y trobara loc on hom pogués metre lo cap del dit petit que tot no fos traucat. E aquells se planyien coma gen[t]s que fossen prop de la mort, e ab gran pena podian formar lus veus enayssí com los altres. E un vent ventave tant fort, que los turmentave totz quant los tocava; e los turmen[t]s e los dimonis que eran aquí, e los batian fort e turmentaven tant cruelment, que home vivent no ho poria veure aytals turmen[t]s. Puys me digueren los dimonis:
“Aquest turmen[t] suffriràs tu si no  p.157 te'n vols tornar.”

Mes jo no hy volguí conscentir, e lavores me gitaren en terra, e volgueren-me turmentar com les altres; mes no pogueren, car jo appellí lo nom de Jesú Crist, e enayssí [e]scapí.

14. (El quart camp)

E puys s'esforsaven de grevar-me, en aquest ters camp, lo qual era tot ple de foc. E puys me menaren en un altre camp, lo qual era tot ple de foc en que [h]avia totas maneras de foc e de turmen[t]s fort [e]spaventables e ferotges e greus, ont [h]avia tanta de gen[t] que era sens nombre: los uns penjaven per los peus ab cadenas de ferr creman[t]s; los altres per les mans; los altres per los brassos; e los altres per las cames. E lo camp on ells penjaven cremava dejús en flama de foc de solfre, e los rostian sobre grans gresillas de ferr creman[t]s. Los altres rostian ab grans a[s]tz de ferr sobre lo foc, e fahian degotar sobre ells per enlardar gotas de diversos metalls totas arden[t]s, que los dimonis fonian sobre ells. En assò los turmentaven los dimonis ab diversos turmen[t]s e no seria negun en deguna manera que pogués imaginar ni pensar los turmen[t]s que aquí eran. E aquí jo vi bell colp de mos companyons, que jo conoys[s]ia, e de mos paren[t]s e parentas; e lo rey don Johan d'Araguó; e frare Fransès del orde de Girona, dels frares meno[r]s del dit convent; e na Dolsa de Queralt, que era ma neboda, la qual no era morta quant jo partí de la terra, ny jo no sabia de sa mort.

Totz aquests eran en via de salvació, mes per los peccatz eran aquí en aquella pena. E la pena major que ma neboda [h]avia era per las pinctures e enblanquiments que [h]avia feytz en sa cara quant vivia. E frare Fransès, ab lo qual jo parlí, suffria la major pena per una monja  p.158 que traguí d'un monestir, e fora [e]stat dampnat si no fos per la gran contrictió que [h]ac de son peccat, e penedensa que fé en sa vida.

Enaprés parlí molt ab lo Rey mon senyor, lo qual, per la gràcia de Déu, era en via de salvació. La rahó per que suffria las penas no la volgué dir, e dic que los reys e prínceps que són en lo món se deuen sobre totas coses gardar de fer injustícia per fer plaher ny favor a negú ny a neguna ny a d'altres pus prop del linatge, sian hòmens o fempnes, dont són ixits ny vengutz.

Non cur pus de parlar de assò, mas que regracie a Déu car aquells són en via de salvació: plàssia-li a Déu que aytal sian totz, e sian en aquell nombre, si millor no podian. Mas si en aquest segle hom sabia cum los peccatz són punitz, avans se layssaria hom per petitz bossins o pesses menudes tallar que hom volgués peccar, ny [av]olesa neguna ni malvestat neguna pensar; car ningú no poyria ni ymaginar ny contar los critz ni los brams ni las vilanies que lus fan, ny los turmen[t]s que suffiren. E los dimonis tot jorn los turmentan, e menan tant gran brug que major no pot ésser; cada un de aquells me volgueren turmentar, mas jo appellí lo nom de Déu, per lo qual ells no'm pogueren fer mal.

15. (La roda de foc)

Aprés assò me menaren los dimonis en una gran vall on hi [h]avia una roda de foc ardent, d'on los rodetz e las brancas eran totas plenas de crox de ferro creman[t]s; e en cascun croc penjave una ànima. E aquella roda penjave tota dreta, la mitat en bas, e l'altra contra la terra, on [h]avia foc negre com de solfre, e cremaven aquells que hi penjaven en aquella roda. E adoncs me digueren los dimonis:
“Aquesta pena suffriràs tu, mes nos te mostrarem  p.159 avans quin turmen[t] és assò.”

E lavores anaren los dimonis de una part e d'altra, e la roda posaren-la [los uns] contra los altres, e feren yssir grans flamas per lo mig e entorn la roda, e feran-la tant sob[d]ament rodar e anar, que la un no podia veure l'altre d'aquells que penjaven en la roda, ans semblave, per so que rodava ayssí fort, que no hy [h]agués sinó foc. E aquells que penjaven en aquella roda se plany[i]en molt dolorosament; e lavores los dimonis me prenguén, e gitaren-me sobre la roda: en rodan[t] jo appellí lo nom de Jesú Crist, e tantost jo isquí de la roda, e fuy deliurat d'aquell perill e de aquell turment.

16. (Els banys de metalls fusos)

D'aquest tan gran turment me menaren en un altre turment, on hy [h]avia una gran casa tota fuman[t], com un forn o una fornal; e era tant longua que jo no podia veure lo cap. Enayssí com los dimonis me rocegaven per aquella part, que quant jo fuy un poc avant volguí aturar-me un poc, car jo sentia tan gran calor que no podia pus anar. E los dimonis me manaren:
“Per què aturas? que assò és una cosa per banyar tu, vullas o no, ab aquells que s'[h]i banyaven.”

E quant vi pus prop, jo oý gen[t]s plànyer e ploraven molt dolorosament; e quant jo entrí en la dita casa, jo vi que era tota plena de fossas redonas, que eran tan prop la una de l'autre que hom no hy podia trobar camý negun. E quada una d'aquestes fossas eran plenas dedins de metalls tot fusus e arden[t]s, e aquí cabussaven gen[t]s en plom fus; e los altres ab cuyre bullent; e los altres ab fer, que per forsa de foc e de gran ardor semblave que fos vi vermell; e los altres en argent tant calt e tant bullent, que semblave que fos aygua  p.160 clara; e los altres en or tant calt e tot fus, tant clar com si fos lo solell.

Enayxí eran en grans turmen[t]s e moltes maneres de gen[t]s de diversas [e]statz, que eran tots nuus; e tot so que jo [h]avia vist de turmen[t]s no'm semblaren res a regart d'aquell, car totz aquells que aquí eran semblaven que se sostenguessan sobre los artells dels peus, e regardaven totz vers un vent, a mon semblant appellat tremontana, e semblave que [e]sperassen la mort, e tremolaven molt [e]stretament e extranya. E lavores jo estiguí molt meravellat e un dels dimonis me dix:
“Tu te meravellas per què aquest poble [h]a tan gran pahor, què és assò que [e]speran; mas si tu no te'n tornes, tu ho saubràs molt tost.”

17. (El flum glaçat)

E a penas lo dimoni [h]ac assò dit que venc una mutació de vent, qu[e] emportà los dimonis, e ayssí meteys my e tota aquella gent en un fluvi fret e pudent e molt bas, ve[r]s l'autre part de la montanya. Ploraven moltes gen[t]s e se plany[i]an molt dolorosament de fret e de pudor, e quant se esforsaven de ixir de fora, los dimonis los cabussaven pus fort. E jo [e]stan[t] dubtos dels grans turmen[t]s, comensí de reclamar nostre Senyor Jesú Crist, e enayssí me trobí tantost fora del perill d'aquell turment.

18. (El pou de foc)

Aprés los dimonis se appropiaren de my e me menaren deve[r]s orient, e jo mirí devant my, e vi una gran flama pudent com solfre. E aquella flama montave tant alt, segons que me semblave, e [h]avia-hy hòmens e fempnas de diverses [e]statz totz arden[t]s, que volaven en l'ayre tant alt com jo podia regardar, enayssí com las bel[l]uguas del foc fan. E quant la flama s'[h]i abissava e se flaquava, cahian les gen[t]s dedins lo foc. E ayssí cum vinguem prop, ell me  p.161 semblà que assò fos un forn o un pou d'un la flama yssia. E lavores los dimonis me digueren:
“Aquest pou que tu vehes és la boca d'infern on és nostra habitació; e per so que tu nos [h]as servitz fins assí, tu hi intraràs estar ab nos tostemps, e assò és lo loguer d'aquells que nos serveyxen. E sàpies que assí intreràs tu, e hy periràs en cos e en ànima; e si tu nos vols creure nostre consell que te'n vulles tornar, nos te menarem a la porta de fora, sens fer mal, per ont tu és intrat.”

Mes tostemps jo [h]aguí sobirana e gran fisansa en nostre Senyor, e [h]aguí en molt gran despit la promesa. E quant ells [h]agueren vist assò, me prengueren e me gitaren al pou, e tant quant pus lo davallava, tant lo trobava pus ample, e pus gran pena hi sentí e treball e moltes engoyssas, que quasi jo pensí defallir en tant que pensí lo nom de Déu oblidar; e va[i]g-lo reclamar Jesú Crist e tota sa ajuda per la molt gran engoys[s]a que jo hy sentia e per la gran dolor e turmen[t] ny [hi] eran ny hi són. E ayssí com a Déu plau e per la sua gràcia no'm volc desemperar, en lo nom de Jesú Crist nomené, e de present la forsa de la flamma me gità fora del pou ab lo vent, e ab l'ayre e ab los altres davallí de costa lo pou, e [e]sté aquí una gran pessa que no sabia on era ny en qual part degués anar, e fuy tot sol, que jo no sabí on eran anatz los dimonis ny que se eran feytz aquells que aquí me [h]avian menat.

19. (El pont d'infern)

E lavores vengueren altres dimonis que yssiren del pou tot dret a my, e digueren-me:
“Que fas tu assí? Nostres companyons te han dit que assò era lo pou de infern, e han mentit; que nostra costuma  p.162 és de totjorn mentir, per so que nos decebem volente[r]s, per mentir; en veritat, totz aquells que nos podem, nos decebem. Mes aquest no és pas lo pou de infern, mes nos t'[h]y menarem e te metrem.”

E gran tempesta me fahian, e dehien assò me menaren luny; e d'aquí venguem en un fluvi molt lonc e ample e pudent; e semblà-me que tot fos de foc e de flamma de solfre embrasat, e era tot ple de dimonis. E aquells que me [h]avian amenat me digueren:
“Ell te co[n]vé anar e passar per aquest pont; tan tost com tu yssiràs, lo vent que és dedins lo fluvi te buffarà e te gitarà dedins aquest fluvi, e nostres companyons que hy són te p[r]endran e te cabussaran dedins lo pus pregon. Mas ell te co[n]vé passar e reguardar davant quina via ha lo pont.”

E aquell [h]avia en si tres coses que molt fan duptar. La primera que era glassat e [e]stret; e posat per cas que fos ample prou, a penas s'[h]i poguera hom tenir des[s]ús. La segona era tan alt que era molt a duptar e era terribla cosa a reguardar la terra. La tersa era que lo vent hy corria tan fort que nengú no ho poria pensar lo brug que aquí se fahia. Puys me digueren que:
“Si tu nos vols creure, tu [e]scaparàs d'aquest turment, car assò és lo darrer que trobaràs.”

E jo me pensi lavores que nostre Senyor me [h]avia gardat e deffenssat, e jo montí ab fort gran coratge de sobre lo pont. D'on pus ané dessús avant, lo trobí pus ample e pus segurament ané, car lo pont se amplava d'una part e d'altra, enayssí que hy pogueran bé anar dues bèstias carreguades. E los dimonis que aquí me [h]avian menat se restaren a la riba del fluvi, e quant ells anaren veure que jo me n'anave ayssí segurament sobre lo pont, feren molt gran dol e molt [h]orrible e tant [e]spaventable, que pus me [e]spaventaren e me féu  p.163 més de pahor la [h]orrebletat de lur crit, que no [h]avia fet lo dupte dels turmen[t]s que jo [h]avia vistz ny oÿtz ny passatz. E jo passí fora lo pont ayssí com si degú no [h]i me deffenés. E quant jo fuy bé avant e reguardí lo fluvi e lo pont que jo [h]avia passat, e los dimonis que me [h]agueren layssat, que pus no'm pogueren fer mal.

Mes totas coses vi en aquell purgatori, coses les quals me foren devedades de dir en pena de mort, ny Déu no [h]u vulla que per ma boca sian revelades; qui pensaria los dolo[r]s ny los turmen[t]s que hy són, ell los [h]auria totjorn en memòria en son cor; los treballs e las penas de aquest món, ny las altres malauties ny pobretats no lus grevaria res, car totz los turmen[t]s de aquest món no són sinó dolssas rosades de totz los mals que hi són al regart de aquells, ny nengú non se delectaria carnalment en deguns delitz d'aquest món. E qui bé pensa de aquestas que són religioses e són en afflicions, deuen pensar com són grans los turmen[t]s e las penas de infern e las penas e turmen[t]s de purgatori, car prou és pus laugera cosa suffrir las penas en aquest món, al cos ensemps ab la ànima, que quant co[n]vé suffrir e anar a tants de mals e de dolors en purgatori e pus en infern.

Totes veguades preguem a nostre Senyor que per la sua santa misericòrdia e per la sua gran dolssor nos do e nos fassa passar las penas de purgatori e venir a la glòria de paradís en lo go[i]g e en lo bé que jamay nos fallirà. E preguem nostre Senyor per nostres pares e mares e per totz nostres bons amicz que són passatz d'aquest món en l'altre, e són en aquells turmen[t]s, que Jesú Crist, per la sua gràcia e misericòrdia los ne vulla gitar. E totz aquells que'n preguaran ny faran almoynes ny altres béns per aquells o per aquelles  p.164 que són en aquelles penas, sian benehitz de Déu e davant la sua fas, car assò és la pus gran necessitat que pusca ésser, ny aver pietat de aquells que aquí són, car assò és la pus gran caritat que pusca ésser. E assò és una cosa per la qual aquells són turmentatz en purgatori per que sian aleujatz dels turmen[t]s e deliuratz, no pas per aquells que hy intraran per la boca de infern. Ara entengua-se cascú a fer bé e no pas mal e guarde-se que non fassa per que no [h]i co[n]vengua anar en infern, quar assò és sens retorn e sens fy. E aquell Senyor que [h]a totas cosas en son poder nos garde de mal totz e totas. Amen.

20. (El paradís terrenal)

E quant jo foy passat, doní lahors e gràcies a Déu de las gràcies que ell me [h]avia feytes, que ayssí me [h]avia deliurat de tantz fortz cruels perills. E vi davant my un gran mur molt alt de meravellosa manera e fort estranya, en lo qual [h]avia una porta que tota luhia pus que d'or ornada e de peras preciosas tota closa; e quant jo fuy prop d'ella, a dos mil[l]as o més, ella se ubric, e de dins isqué ayxí gran odor com si per tot lo món hom tostés o rostís [e]spècias o fos ple de altres coses ben odoran[t]s. E aquesta odor sobremontava totas las altres, tant era suau e dolsa e plasent a mon semblant. E aquí recobrí tota ma forsa e ma sanitat, e me semblà que jo no [h]agués suffert nengun mal, sinó tot bé, sens pena e sens engu[o]yssa, e oblidí totz los mals entirament que davant [h]avia ha[g]utz.

Sí mirí davant la porta, e vi una terra molt gran; e era pus clara que la claretat del sol, e jo [h]aguí molt gran desig de venir dedins. E abans que jo hy intrés, me vingué una gran processió davant tan  p.165 gran e meravellosa que jamés tala no [h]avia vista: e portaven croses e ciris arden[t]s e grans robas de palmes, que semblaven ésser d'or; en què venguén hòmens de grans estatz, on [h]avia papa e cardenals e archabisbes, monges e capellans e gran cop d'altres clercs, ayssí com són ordenatz al servisi de Déu, tant quant en lo món són estatz, e moltes d'altres; e les gen[t]s que eran d'altra semblansa, cascun segons son estat en que eren en aquesta vida mortal; e ayssí meteys molt bel[l]a companya de dones ab las quals jo fuy recebut ab molt gran honor e ab molt gran goyg. E menaren-me'n ab ells dedins la porta, e cantaren molt dolsament una manera de cansó que jo a ma vida no [h]avia oÿda. E quant [h]ag[u]eren gran temps cantat, vengueren dos archabisbes, a mon semblan[t], e me prenguén en lur habitació e en lur companya, e me menaren per lo mig d'aquella intrada deportan[t] e per veure e regardan[t] las meravellas que hy eran. E devant ells parlaren a mi, e loaren e benehiren Déu, que ayssí me [h]avia confirmat mon coratge e bona e vertadera fe, per la qual [h]avia vencutz los dimonis e era [e]scapat de tan[t]s de turmen[t]s. E adoncs me menaren per tota aquella terra e me mostraren tan[t]s de alegries, de dolssors e de plase[r]s, que jo no ho poria demostrar ny divisar ny dir, tant era la terra bella, e me semblave que tot assò fos com lo sol quant a morta lo lum d'una part e d'altre cant és en la lanterna per la sua gran claredat, enayssí hi fo lo sol ab menys poqua claror per la claretat que jo hi v[eh]ia tant dolsa e molt suau e deliciosa.

E aquella terra e aquella encontrada era tan ample, que hom no podia veure lo cap de neguna part, e era plena de pratz fort verts e delicades [h]erbes ab molt gran mesura ordenatz, ple de flors asmeltats de  p.166 les diverses colors de aquelles tant suaus e aconsolables, e de abbres ple odoran[t]s e delectables, e de fruytes de tota semblansa e de tan gran beltat, e molt gran quantitat e abondànsia que me semblave que per tots temps hom hy poguera ben viure sens morir.

E estan[t] dedins hom no hy pot suffrir neguna pena ny enu[i]g, car la claretat ve pura del sol de aquell hy reluys molt fort tots temps. Mas la gran multitut de las gen[t]s que jo hi vi era tan gran que jo no [h]avia vist tan[t] en lo món; e estaven en semblansa de persones de religió, com estan en los conven[t]s dels religioses, cascú en son ordre, e anaven e venian a tota lur voluntat los uns ab los altres e deportan[t] e prenent plaher e fahent festa ab gran alegrie, lohant e glorificant lo creator. E enayssí com una estela és pus clara que l'altre, enayssí eran ells; e eran vestitz de robes d'or, e de vert, e los altres de blanc, e los altres de vermell, en tal forma com ells avien en aquest món a Déu servit. E jo coneguí las semblanses de las robes dels ordres, car enayssí com eran en diverses colors en lo món, ayssí eran ells en diverses claredatz. E assò que sembla tot color d'or e las diverses colors de robes eran colors de diverses glòrias e claretatz; e aquí ne [h]avia que eran coronatz com reys. E molt [h]aguí gran plaer en los reguardar e en oyr los dolsos can[t]s que ells fahian en totes partz e hy [h]avia tanta de dolssor e tan gran odor que persona humana no ho poria pensar en sentint aquella glòria, car no hy [h]avia sinó go[i]g e alegries, car cascú se alegrave de si meteys e dels altres. E totz aquells que me reguardaren, lohaven e benehian Déu, e fahian novellas alegries per my ayssí com si jo [h]agués a un cascú de lus frares restaurats de mort.

E en aquell loc no ha calt ny fret, ny altra  p.167 cosa que pusca noure ny fer anu[i]g ny dar pena a cos de home; e molt és aquell loc plasent e delectable, car no hy [h]a sinó que go[i]g e alegries e deliciositat.

E puis jo vi de novellas cosas que jo no podia saber ny dir en aquest món. E aprés que jo [h]aguí oÿts los dolsses can[t]s e melodies, adoncs los dos arsebisbes que me [h]avian menat dedins me tiraren a part e van-me dir:
“Nostre car frare, ara [h]as vist una partida de so que tu [h]as desi[t]jat, so és lo go[i]g e alegries dels justs e lo turment dels peccadors. Benehit sia Déu que totas cosas [h]a feytes, e nos ha resemutz de son presiós sanc, lo qual te ha donat aquell bon prepòsit que sias passat per los turmen[t]s que [h]as vistz. E per so que per sa virtut e per sa gran gràcia és vengut a nos, nos te direm que [és] assò que tu [h]as vist en aquesta terra.”

“Sàpias que aquesta terra és paradís terrenal, d'on Adam, lo primer pare, fo gitat per son peccat; e de assò venc la dolor del món. E de assí ell vehia Déu e parlave ab ell e ab la companya dels àngels e [e]staven amb ell; e per so car ell no gardà los comanamen[t]s de Déu, perdé lo gran plaher selestial de aquest loc e la gràcia que Déu ly [h]avia donada, entrò que lo fill de Déu per sa bontat a presa carn humana e a feyta nostra redemptió, per aquella fe que nos rehebem al baptisme on crehem que no hy a altra vida que aquella on nosaltres fórem natz, e per sa amor e [e]speransa, ayssí com Adam, e per so que, aprés nostre baptisme, fórem layssatz en lo món e hy avem feyts moltz de peccatz, per so nos co[n]vé a venir en purgatori e passar per lo mig de aquellas penas que tu [h]as vistas en aquell purgatori ont tu és passat, e las penitèncias que nos rehebem davant la mort nos tenen loc en purgatori e la  p.168 resta hy compleys hom en lo dit purgatori suffrint aquells turmen[t]s segons so que hom a feyt. E nos totz, que som assí, som estatz en purgatori per nostres peccatz, e totz aquells que has vist als turmen[t]s per ont tu és passat, quant ells seran purgatz, vindran al repòs ont nos em. E quant venen altres co[n]vé que anem al encontra d'ells, enayssí com [h]avem a tu, e los menam ayssí. E de aquells que són purgatz en purgatori los uns hy estan pus que los altres e los altres menys, e nengú de ells non pot saber la hora quant ell ne yssirà. Mes per las misses que hom canta, e per les pregàries e oracions e almoynes que hom fassa per ells, ixssen del turment o en partides són aleujatz fins per tant que són totz deliures, car nengú no pot saber de si tot assò, com ells suffiren los turmen[t]s per los peccats; e per assò nos en aquesta manera [h]avem [e]spasi de hy [e]star segons los béns que [h]avem feytz; e pausant que nos siam deliures del foc de purgatori, no som pas dignes de intrar en paradís, encara més nos som ayssí ab gran goyg e ab gran repòs, cum tu vehes; e quant plaurà a Déu, nos irem en paradís. E nostra companya creys e minva cascun dia, ayssí com aquells de purgatori venen a nos quant són purgatz, e enayssí se'n van alguns de nos de paradís terrenal en paradís selestial.”

21. (La porta del celestial paradís)

E quant ells [h]aguén ab my parlat ayssí longament, me menaren en una gran montanya, e digueren-me que reguardàs en aut [e] en evant, ve[r]s lo cel, e jo hy va[i]g reguardar, e van-me demanar de quina color era ny cum me semblave ny ont era jo. E jo lus  p.169 va[i]g respondre que a my me semblave color d'or e d'argent de la fornal ixit. E lavores ells me van dir:
“Sàpies que so que tu vehes és la porta de paradís, e tot so que davalla del cel a nos devalla, e enayssí se'n va hom en paradís. E cascun jorn tant cum nos em assí nos envia nostre Senyor de la magna del cel, e tu sabràs quina vianda és.”

E a penas [h]agueren assò dit que una gran claredat davallà del sel, ayssí com una gran flamma de foc, e semblà-me que aquella gran claredat cubria tota aquella terra, e aquella claredat daval[l]à per ra[i]gs sobre aquells que eran aquí, enayssí meteys sobre mon cap, e no [h]y esté gayre que aquells raytz nos intraren dedins lo cos. E adoncs me semblà que jo sentís dedins my tant gran dolssor en mon coratge e en mon cor que per lo gran plaher que [h]aguý no sabí si era mort o viu. E adoncs me digueren [los] dos archabisbes:
“Assò és la vianda de paradís que és apparellada sens fy en aquells que de assí montaran al cel.”

Aquí fora jo volenterament aturat si [h]agués pogut, mes aprés aquestes coses que a my foren plenas de dolssor e de goyg me van dir los archabisbes unas nouelles d'on jo fuy molt dolent e ja molt més trist:
“Ara [h]as tu vist una partida de so que tu demanaves ny desi[t]javes a veure, sí és lo turment dels peccado[r]s e la glòria dels salvatz. E sí te'n co[n]vé de anar e tornar per lo camý d'on és vengut, segons so que faràs ny estaràs al món; si tu viues pus segons Déu, tu sias segur que tu vendràs a nos quant tu trespasseràs al món mortal. E si tu menas mala vida, d'on Déu te'n deffena, tu [h]as bé vist quins són los turmen[t]s que te serien apparellatz. E te'n tornant tu no dopteràs res dels turmen[t]s que hy [h]as vistz al venir, no te poran  p.170 nolre ny gosaran apropiar de tu ny fer nengun mal, ny los turmen[t]s non te grevaran en manera ninguna.”

E oÿdes les paraules, jo, vehent que me [h]avia d'aquí e de lur companya a pertir e tornar-me per lo camý e per los turments que [h]avia passats, no me poguí tenir de plorar e de legremejar quant vi que me calia tornar, e adoncs los va[i]g dir, tot en plorant:
“D'assí no'm partiré pas jo, car jo dupte fort si me'n torn que fassa cosa al món que'm layxe de venir assí.”

E lavores ells me digueren que:
“Assò no serà pas a ta voluntat, mes al plaher d'aquell que nos [h]a feytz tu e més nos.”

22. (L'eixida)

E adoncs me'n torné a la porta en ploran[t], e ells ab my. E jo me n'yssí deforas, mes assò fo ultra ma voluntat. E ells tanqu[ar]en la porta aprés my e torné-me'n per la via que era vengut, entrò a la sala, e quant los dimonis me encontraven ells se fugian davant my ayssí com si me duptassen fortment. E los turmen[t]s no me pogueren noure ny no me feren nengun mal, tant entrò que jo fuy a la sala d'un jo era passat primerament, e vengueren-me a l'encontra los 12 hòmens que [h]avian parlat ab mi a l'anar, los quals loharen nostre Senyor molt fort que en aquell fort e sant coratge me [h]avia confirmat e tengut. E aquí venc mon companyó que jo no lo [h]avia vist despuys que [h]y era entrat, lo qual per lo mal que [h]avia passat era fort debilitat, al qual, per la gràcia de Déu, ajudé a yssir. Adoncs ells me digueren:
“Tu és quiti de totz los peccatz que [h]as feyts, e te convé a tornar a l'alba del jorn en ta terra, car si lo prior no te trobave o aquells que hy estan per te venir a serquar a la porta, e car ells duptarien  p.171 de ton retorn e se'n tornarien ar[r]ere.”

E adoncas nos senyérem, e nos benehiren, e nosaltres nos cuytàrem lo pus tost que poguérem, e venguéram prou avant que no trobàvem cap ny no sabíam ont éram. Per què jo e mon companyó fórem fort espaventatz e turbatz, pensant que fóssem encloses. E adoncs nosaltres nos posem a preguar Déu devotament, e que de tan[t]s grans perills nos [h]avia gitatz e deliuratz, que nos volgués gitar e deliurar de aquest e que no períssem. Enayssí estant assetjatz e per la oració e lo treball que [h]avíam passat, ab la enguoyssa que cascú pot pensar nosaltres nos condormíam; e estant ayssí adormitz, venc un tro fort gran, mas non pas tan gran com lo primer, e defeyt nos revellem, e jo e mon companyó [h]aguérem gran pahor, e trobem-nos a la porta per ont nos éram intratz a la primera fossa. E estan[t] aquí duptant-nos ont eran aquells que nos [h]avian meses dedins e nos devian venir serquar del monestir, e fórem a la porta, e de present que l'[h]agueren uberta, ells nos veheren venir e ixir d'aquí. E fórem resebutz ab molt go[i]g, e defeyt nos meteren a la església, on férem nostres oracions e gràcies a Déu, segons que ell nos [h]avia amonstrat.

23. (Viatge de retorn)

E partent d'aquí tornem-nos-ne per lo camý al rey Isnel, que molt bé nos recullic e [h]ac gran go[i]g. E tenguí la festa del jorn de Nadal, on ell tenia gran cort segons lur manera, la qual a nos de part dessà nos és molt estranya per estat de rey, cum bé que aquell [h]agués ays[s]í gran gent. E partí d'el[l]ý e tornem a la terra dels angleses, que tenen en aquella ylla de Irlanda, és lo cap de Anglaterra: e fórem  p.172 ab la comtessa de la Marcha en un castell seu, la qual molt [h]onorablament nos recullic, e nos donà de juells competen[t]ment. E pertot on passàvem nos fahien gran honor, semblant que nos mostran[t] gran devoció quant siam deliuratz de aquells tan[t]s grans perills. E si jo [h]agués volgut respondre molt [més] fuy enterroguat dedins la ylla que no fuy despuys.

Lo comte de la Marcha era anat en Anglaterra; e partin[t] d'aquí arribem e davallem las montanyes, ont nos metérem en mar per passar en Anglaterra. E fuy en aquella ciutat molt notablament recullit per los gentils hòmens e per los religioses. E d'aquí en foras passí la mar, e arribem en Gualas devant un port que se appella Oliet e d'aquí per mas jornades arribem en Anglaterra, on trobí lo Rey en una vila appellada lo Quisiel, ont ha fort bella badia de monges negres, ont lo rey pausave, e ayssí meteys la regina hy era, ont fuy notablament recullit. E d'aquí, per mas jornades traversí la ylla de Anglaterra, passant a Londres, arribí al port de Daure, on vi lo cap de Galvany, car aquí morí, e ayssí meteys la cota mal tallada car ayssí se appellave aquel[l] cavaller que la portava. E gardaven assò dins lo castel[l] per bona cavalleria d'ells. E aquí me metí en mar e traversí a Cal[a]ys; e aquí per mas jornades fi mon camý per Picardia a la cort del rey de Fransa, lo qual trobí a París on me reculli molt noblament per so que jo era son servidor e cambrer, e fuy de son pare que me noyrí; e aquí esté bé quatre meses per manament del papa, e fuy amb ell a les justes que fé l'emperador de Alemanya, que era aleshores lo rey de Boèmia, e aquí fo lo rey de Navarra e diverses dux e grans senyors. E quant lo rey fo tornat a París, jo me'n  p.173 partí e me'n torní en Avinyó al papa, lo qual notablament me recul[l]í.

Ara preguem nostre Senyor, que totes coses ha en poder, que per la sua santa gràcia e misericòrdia nos leys en tal manera viure en aquest món que nos puscam en tal manera purgar nostres peccatz, que en la fi, en la hora de la mort que puscam esquivar las penas e los turmen[t]s que vos aveu oyts recomptar; que puscam aver a la fi los béns que jamés non falliran. Preguem a Déu que nos gart; e pregau per my, si vos plau, aquells qui legireu aquest libre escrit de ma pròpria mà.

Explicit liber beati Patricii de penis purgatorii. Deo gracias.

@book{C100079A,
  title 	 = {Llegendes de l'Altra Vida},
  editor 	 = {R. Miquel y Planas},
  edition 	 = {1},
  note 	 = {xi + 362 pp},
  publisher 	 = {Fidel Giró},
  address 	 = {Barcelona},
  date 	 = {1914}
}
 C100079A.bib